
Anhedonia: senyals i tractament
Anhedonia: descobreix perquè deixar de gaudir pot indicar depressió i com abordar-ho amb ajuda psicològica professional.
Llegir mésHorari: 9:00-21:00 · Telèfon: 16:00-20:00Dilluns a divendres de 9:00 a 21:00 · Atenció telefònica de 16:00 a 20:00
Truca'ns611 725 200
9 de març del 2026 · 5 min
Per Alba Jimeno
Has estat mai en una reunió important, has mirat al teu voltant i has pensat: «Què faig jo aquí? En qualsevol moment s'adonaran que no sóc tan competent com creuen»? Si aquesta sensació et fa familiar, no estàs sol. Tot i tenir un historial provat d'èxits, títols acadèmics o el reconeixement dels teus parells, és possible que sentis una por persistent de ser descoberta com un «frau». Aquesta experiència psicològica té nom i cognom: la síndrome de l'impostor.
A la nostra consulta de **psicologia a Vilafranca del Penedès**, ens trobem sovint amb pacients d'alt rendiment que són incapaços d'internalitzar els seus èxits. Viuen amb l'angoixa constant de no estar a l'alçada, atribuint el seu èxit a factors externs com ara la sort o el moment oportú, en lloc de reconèixer la seva pròpia capacitat, esforç i talent.
La síndrome de l'impostor no és un trastorn mental reconegut oficialment al DSM-5, sinó un fenomen psicològic molt real i estès. Va ser identificat per primera vegada el 1978 per les psicòlogues Pauline Clance i Suzanne Imes. Es defineix com una experiència interna de falsedat intel·lectual, on l'individu creu que els seus èxits no són legítims.
La paradoxa d'aquesta síndrome és que sol afectar persones objectivament competents. Com més aprens i més escales a la teva carrera, més conscient ets del que no saps, allò que pot alimentar aquesta sensació d'insuficiència. Afecta tant homes com dones, encara que històricament es va estudiar més en dones d'alt rendiment.
La síndrome de l'impostor es manifesta de diverses maneres, però sol seguir un cicle de pensaments negatius i ansietat. Alguns dels signes més comuns inclouen:
Entendre l'origen és el primer pas per guarir. A Psiconscients abordem aquest problema analitzant la història personal de cada pacient, ja que les arrels solen ser multifactorials:
**Dinámiques familiars:** Haver crescut en entorns on el valor personal estava lligat exclusivament a les qualificacions o èxits, o on s'alternava entre la crítica excessiva i l'elogi desmesurat, pot establir les bases d'aquesta síndrome.
** Trets de personalitat:** Les persones amb tendències perfeccionistes o amb alts nivells de neuroticisme (inestabilitat emocional) són més propenses a patir-ho.
**Entorn cultural i laboral:** En societats competitives o entorns laborals tòxics on no es permet l'error, la inseguretat floreix. A més a més, pertànyer a una minoria en un entorn professional específic pot exacerbar la sensació de no pertànyer.
L'experta Valerie Young va categoritzar aquesta síndrome en cinc subgrups, cosa que ens ajuda molt en teràpia per personalitzar el tractament:
Superar aquest patró de pensament requereix temps i, sovint, acompanyament professional. Tot i això, pots començar a aplicar aquestes estratègies avui mateix per canviar el teu diàleg intern:
Quan aparegui el pensament «no mereixo això», atureu-lo i etiqueteu-lo: «Això és la síndrome de l'impostor parlant, no és la realitat». Separar els sentiments dels fets és crucial. Sentir-se estúpid no és igual que ser-ho.
Les persones amb aquesta síndrome veuen lerror com una prova de la seva ineptitud. Intenteu canviar l'enfocament: l'error és una part natural i inevitable de l'aprenentatge. Henry Ford deia que el fracàs és simplement l'oportunitat de començar de nou, aquesta vegada amb més intel·ligència.
La perfecció és un mite inassolible. L'excel·lència, en canvi, és fer tan bé com sigui possible amb els recursos disponibles. Accepta el concepte de «prou bo». Això alliberarà una gran quantitat d'energia mental que ara gastes a preocupar-te.
La ment és experta a oblidar el que és positiu i aferrar-se al que és negatiu. Crea un fitxer físic o digital on guardis correus d'agraïment, certificacions, feedback positiu i èxits complerts. Quan el dubte atac, recorre a l'evidència tangible de la teva competència.
La síndrome de l'impostor s'alimenta del silenci i l'aïllament. En compartir les pors amb amics de confiança o mentors, sovint descobriràs que ells senten exactament el mateix. Trencar el secret li treu poder a la por.
De vegades, els consells d'autoajuda no són suficients per desmantellar creences profundament arrelades des de la infantesa. Si sentiu que la síndrome de l'impostor està limitant la vostra carrera professional o afectant el vostre benestar emocional, la teràpia psicològica és l'eina més potent per al canvi.
A **Psiconscients**, treballem amb tu per reestructurar aquests patrons cognitius, enfortir la teva autoestima i ensenyar-te a validar els teus propis èxits. No es tracta d'inflar l'ego, sinó de desenvolupar una visió realista i compassiva de tu mateix. Mereixes gaudir dels teus èxits sense l'ombra de la por.
Recorda: el fet que et preocupis per ser un frau sol ser la millor prova que no ho ets. Els veritables impostors no solen qüestionar-se a ells mateixos.

Anhedonia: descobreix perquè deixar de gaudir pot indicar depressió i com abordar-ho amb ajuda psicològica professional.
Llegir més
Descobreix què és l'alexitímia, els senyals i com tractar-la per identificar i expressar emocions amb ajuda professional.
Llegir més